dilluns, 29 de setembre de 2014

SETEMBRE

Busco feina de musa a mitja jornada.

No hi ha lloc millor on reprendre el fil que en una fàbrica de teixits.

El Sistema és una habitació sense portes de la qual es pot sortir de dues formes: hi ha un finestró al sostre i una trapa al terra. 

Que s'incrusti un pinyol d'oliva on abans hi havia el queixal. Que, del mateix sot, te n'hi hagi d'extreure ara, el jardiner, un bonsai d'olivera.

Els mosquits es llancen en picat contra la víctima, com no podria ser d'altra forma.

Saber resumir és bo. Entre d'altres, et permet passar de tenir problemes a tenir poemes. 

Embrancar-se en un nou negoci, concretament d'arbres fruiters. 

El veterinari necessitar una dosi de cavall per a guarir l'èquid.

Les mirades són bidireccionals, i algunes veuen massa poc i altres xerren massa.

El collaret li quedava de perles.

Demostrem el nostre amor vers el planeta quan parem el sol amb la pell com escut i parem la pluja amb el paraïgues.

Una bufetada pot desestabilitzar. Dues, entomada una a cada galta, es compensen i et posen a lloc. 

Mentre t'espero m'he enganxat les mitges en una estella del banc, i ara, malla a malla, cauen els punts i es desfan. Una malla, un glop de vi; una altra malla, l'escalfor del tè. Desena malla, trenta-tres centilitres de cervesa. Una malla més, un suspir. La malla que fa tres-centes-seixanta-set, imaginació. Afanya't, que la impaciència em despulla i se m'està acabant la roba.