PAÍS NORMAL

M’agradaria viure en un país normal. Sense banderes, perquè les banderes són senyal de guerra. Obliguen a posicionar-t’hi a favor o en contra. Generen odi, i l’odi i el respecte no solen ser amics. De vegades només són escuts davant la manca de raons. Quantes idees poden encabir uns pocs centímetres quadrats de teixit? M’identifico més amb els versos d’Espriu o Pitarra que amb uns colors determinats disposats d’una forma concreta. Si no duc la poesia estampada a la samarreta és perquè no m’hi cabria tota.

En un país normal aniríem al museu o al teatre en comptes d’haver d’omplir els carrers cada 11 de setembre per a identificar-nos i tenir la sensació que estem fent quelcom pel país. Compraríem les cançons del veí (del qual sabríem que toca en un grup i el paio és un crac amb la guitarra) en comptes de banderes, banderetes i banderoles. I no ens sentiríem culpables per no fer això segon. Coneixeríem els nostres escriptors, cineastes, pintors, actors, escultors i dramaturgs. Consumiríem productes locals i llavors sí que estaríem fent país. Seríem sans en un país sa. Perquè anar tant farcit d'estelades que acabis disfressant fins i tot al gos d'independentista no és fer país, és fer el ridícul.

Si fóssim en un país normal, la resta del món no ens coneixeria per les nostres constants reivindicacions, sinó que més aviat ho faria perquè els nostres metges, científics, investigadors i emprenedors els han cridat l’atenció. Però aquí copiem i ens pensem que innovem. La creativitat i la innovació rarament van de braçet. I clar, els incompresos marxen. I els d'aquí ens quedem ben buits.

Arribarà el dia de l’examen i ens examinarem sense saber de què. I abans això no passi, no ens aniria malament quedar-nos algun dia a casa per llegir-nos el temari. No em refereixo a fer colzes. Seria una acció agradable, pacífica i gratificant. Consumir cultura ho és. Això ens faria caminar en una bona direcció. La dels que aspiren a ser lliures i saludables. Ens queda molt per fer si volem ser un país normal. De moment, l'únic que tenim és l’enardiment pels núvols i l’autoestima per terra.