M'interessava saber quelcom del Tibet que, com a poble pacífic que és, fa anys que resisteix la ocupació xinesa i, per tant, la informació que ens n'arriba pot ser, segons la font, distorsionada. I casualment va caure'm a les mans allò que buscava: El tercer ull és un llibre escrit per qui sembla ser un autèntic lama que va fugir del Tibet durant la invasió comunista per arribar a "aquest estrany món occidental", en paraules seves. Certament la personalitat que s'amaga darrera del pseudònim de T. Lobsang Rampa és misteriosa, però sembla impossible que tot allò que ens relata no ho hagi viscut en la pròpia carn.
La duresa extrema de la vida en aquests paratges queda plasmada en cada acció del nen que algun dia serà lama. Des de la partida obligada de casa als exigentíssims examens, passant per l'ingrés al monestir o la perforació del crani per a obrir el tercer ull, aquell que veu l'aura de les persones. La levitació, les oracions, les expedicions cap al territori del Ieti... tots els temes sobre els quals un es pot preguntar es recullen en aquest relat, amb la intenció de fer-los públics i desmitificar tot allò que ho hagi pogut estar. Sempre, és clar, des d'una visió molt subjectiva.
Si una cosa em va ajudar a entendre el relat és, precisament, la convicció ferma de Lobsang Rampa en tot allò que diu, i la desconfiança vers l'home occidental i la ciència que professa. He acabat creient que tot el què explica és veritat. Per ells és ben veritat. La fe fa miracles. Tan sols el pròleg ja és un desafiament:
Algunes de les meves afirmacions, em diuen, potser no seran cregudes. Això és el vostre privilegi, però el Tibet és un país desconegut per a la resta del món. L'home que va escriure, d'un altre país, que "la gent anava muntada sobre tortugues de mar", va esser objecte de burles i se'n van riure. També els va passar això als qui havien vist "peixos-fòssils" vivents. Però aquests últims van ésser descoberts recentment i una mostra en va ésser duta en un avió refrigerat als Estats Units per a ésser estudiada. Aquests homes no van ésser creguts. Però amb el temps es va demostrar que havien estat exactes i que deien la veritat. El mateix em passarà a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada