La vida? Tal vegada me la robaren aquells que feren crèixer, dins de mi, il·lusions. Sembraren una llavor que m'ofegava i marcia les flors d'un antic jardí. I un cop la vida, esmicolada en mil bocins, s'escampà ara i adés dins cors misteriosos, un cop fou tota fora de mi, deia, no vaig saber què fer per recuperar-la: com un estaquirot contemplava la dels altres passar. I tanta enveja insana! I tan poca ànsia per a buscar solucions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada