EL SENY I LA MUNTANYA

Sempre que agafo un diari arribo a la mateixa conclusió: que la muntanya és inexistent per a la resta del món. La informació ens arriba des de la capital, muntanya de ciment, ferralla i estrès, on la gent tan sols té afició als cotxes i al tennis, i l'únic verd que veuen és al camp de golf. Sí, molts alpinistes són de la costa. Sí, l'excursionisme és una activitat més organitzada en comarques litorals, per així dir-ho. Evidentment, compto les excepcions. Diuen que confirmen la regla. Però eteneu-me, el món en general està poc sensibilitzat amb aquesta mena d'activitats que respecten l'entorn, l'apropen i el fan sentir.

Darrerament i per desgràcia això no està essent així. El Mont Blanc ha obert un nou debat arran de l'accident ocorregut aquest passat agost, on vuit alpinistes van morir atrapats per una allau. Però fins a quin punt la seguretat priva la llibertat? Un permís per a accedir a la muntanya fa perdre l'essència de l'alpinisme? Alguns ho afirmen. Jo, la veritat, no sabria pas on posicionar-me: entenc les dues opinions. La seguretat i el respecte són essencials quan es trepitgen indrets tan salvatges. Tu pertanys a la muntanya, però aquest fet pressuposa intrínsec l'amor a la vida, tant a la que meravellosament se't mostra, esplendorosa, al voltant, com a la pròpia. La bogeria no duu enlloc més que a desgràcies i desenganys. Potser si qui es planteja fer una activitat d'aquest tipus no ha estat educat amb la prudència i conscienciació que això requereix sí que cal fer-li entendre, ni que sigui dràsticament, a correcuita, quins són els perills i precaucions que el medi que l'envolta demana. Val més prevenir que curar, i potser és millor en un cas així que tothom passi a raig dels imprudents. En tot cas, desconec la situació personalment, ja que la meva informació prové tan sols dels mitjans informatius i per tant pot ser influenciada per la desconeixença o subjectivització.