dimarts, 28 d’abril del 2015

ABRIL


Trobar-te és un camí d'estrets carrerons, 
un avançar lent, per por, en primera,
un aguaitar-te amagant-me pels racons,
i, per vergonya, acabar fent marxa enrere.

La imaginació i l'amor són germans en temps de crisi.

Si fos mentida et diria el mateix, però aquest cop s'escau que, a més, és veritat. I què hi pot haver més convincent que una veritat i una mentida sumades?

La part bona de no saber-te el nom és que tens recanvi.

Triaré els verbs no invasius del diccionari per nombrar-te.

Apunt: quan dic que estic oberta a tot, no verbalitzo la paraula voluntat per evitar redundàncies.

"La casualitat no existeix,  la casualitat no existeix", com una lletania. I donar gràcies a la vida perquè em porta la contrària.