dilluns, 20 d’abril del 2015

EXPLOSIÓ DE VIDA


Alçar-se del llit i obrir la finestra. Quan les retines s'adapten a la llum abudant que inunda l'habitació, veure aparèixer l'esplendorosa primavera que taca els camps de colors vius, de verds profunds i grocs intensos. Notar la vida que batega allà fora, desemperesir-se amb l'aire fresc del matí i sentir al cos l'energia que totes aquestes sensacions infonen. O això, o escoltar el BUM! dels Nyandú.

I és que el trio de la Torre d'Oristà ha fet del seu darrer disc una explosió de vida. Els sons més folk del primer treball han evolucionat donant pas, per bé o per mal (qüestió de gustos), a una nova etapa de melodies enganxoses, una mescla d'energia i bon rollo d'aquelles que sempre venen de gust. Sensacions que, a més, els escauen a la perfecció i així ho demostren en tot allò que fan. Treballadors de mena, només cal seguir-los una mica la pista per adonar-se que no els costa arromangar-se, ja sigui per fer música en sí o bé tot allò que l'envolta. Estètica cuidadíssima, samarretes estampades a mà, vídeos promocionals quan s'acosten esdeveniments importants, autèntiques obres d'art com a portades de disc. No exagero: només cal veure com exemple el procés de la última caràtula per confirmar-ho. En conjunt, una feina molt ben feta a l'hora que necessària per diferenciar-te de la resta en els temps que corren. I tan sols per tot això ja mereixen atenció.

Avisar que convertiràs el pròxim concert en una festassa és perillós. Atrevir-te a dir que faras ballar a tothom, tot un risc. I complir amb escreix les promeses, tot un mèrit. En el marc de la segona edició del LAV fest, el Moscou era, dissabte passat, un camp de futbol. Bufandes a l'aire, càntics inacabables. Envoltats d'amics i de moments curiosos, Nyandú van oferir un repertori elèctric amb el qual era impossible estar-se quiet. De nou, el treball es feia evident. Les ganes que es notaven des de feia dies per les xarxes socials van quedar més que demostrades amb una potent posada en escena que treu tot el suc al disc i que es converteix en un extra necessari. Una posada en escena que et fa adonar que BUM! és sols la metxa, un avís. És en el directe, sens dubte, on s'esdevé l'explosió que pronostica.