dijous, 7 de maig de 2015

ANTIMATÈRIA



Barris sencers de carrerons foscos i antics alberguen el meu desempar. Aquell buit que se't forma quan algú marxa és dins meu com jo sóc a la ciutat: un puntet d'antimatèria que s'hi passeja. Les parets estan amarades de l'anyorada essència, la meva malenconia i aquesta fina pluja que, a la seva manera, et completa. Es filtra pels porus, cala i ho neteja tot. 


Sona: Lleons marins, Xarim Aresté