Roses,
princeses i dracs. No és estrany que Sant Jordi sigui un dels millors dies de l’any,
perquè segurament té tots els ingredients que necessita per ser-ho. Però malgrat estiguem a les portes d'una diada per celebrar, no ens
deixem enlluernar per l’eufòria col·lectiva: de vegades els dracs no s’amaguen
on ens pensem. Les roses, malgrat ens deixem endur pel seu perfum i ens n’oblidem,
tenen espines.
És una
llàstima que ens haguem entossudit a fer que aquesta jornada sigui un
particular homenatge català a les pel·lícules Disney. Les llegendes mai
deixaran de ser llegendes, però això no vol dir que no mereixin un tractament
actualitzat i d'acord amb els temps que corren. Ens hauríem de fer mirar això
de promocionar rols femenins submisos i desvalguts com la cosa més normal del
món. Vigilem què ensenyem a les escoles, relativitzem. Sant Jordi és el patró
de Catalunya, un model, però no en prenguéssim pas exemple. Les pubilles d'avui
en dia no necessitem cavallers que ens rescatin de res. Procurem sortir-nos-en
soles. Gràcies.
La part
cultural salva la diada, sempre i quan aquesta sigui del nivell que el país
mereix. Si J.R.R. Tolkien va inventar-se la Terra Mitjana és perquè necessitava
un suport fet de la mateixa matèria fictícia que totes aquelles criatures
etèries que s'havia empescat i que en algun lloc o altre havia d'encabir. Una
lògica coherent que els catalans hem obviat totalment a l'hora de situar una
llegenda en un punt real del territori, la qual cosa té la seva gràcia, per
l'absurditat que suposa. Perquè Montblanc acapara el protagonisme de tota
aquesta història? Simplement perquè té muralles? Deixant de banda el contingut,
que es fomentin nyaps com la seva representació de la llegenda, és de nou digne
d'estudi. Si aquesta vil·la s'ha de quedar el monopoli d'una història masclista
(debats sobre el contingut a part), com a mínim que algú salvi la situació amb
un text i una escenografia dignes. Que sigui una obra feta pel poble no pot
justificar-ne la mala qualitat. Gaudim de la sort de tenir entre nosaltres
professionals del sector d'alt nivell, i la desgràcia de no ser-ne conscients.
Tot plegat, un còctel difícil de digerir.
Demà, que
els llibres siguin d'autors de casa, les roses del roser de la cantonada.
Estimem a qui ens vingui de gust i, a ser possible, a tothom. Regalem llibres i
roses indiscriminadament, perquè Sant Jordi, malgrat tot, segueix essent un
dels dies més bonics de l'any i val la pena celebrar-ho, però sense perdre el
senderi. No oblidem que el drac l’hem de matar una mica entre tots i totes sense
excloure ningú. Perquè les princeses, d’això, també en saben.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada