dimarts, 31 de març del 2015

MARÇ


Quan de mi faig mofa
no ho faig amb prosa,
per estalviar el plor.
Més val l'estrofa,
que no fa nosa,
que un buit al cor.

Si l'edat la fan els problemes, l'humor el fa l'edat.

Ara puc dir que besar-vos és cultura, perquè de cadascun de vosaltres n'he après, pel cap baix, una cançó.

Agafo el tren per marxar, i és precisament aquesta fugida premeditada de les meves responsabilitats, del meu jo diari, allò que m'acosta a tu.

Respondre davant les carícies no amb pell de gallina sinó amb paper de vidre, per tapar velles cicatrius.

Ordenar el rebost. Posar data de caducitat als pots de paciència.

Si el món fos de la mida exacta del meu matalàs, estaria tot solucionat.

La tecnologia és progrés: quan la insensibilitat humana abunda, almenys els videojocs donen tres vides. 

Els problemes no és creen ni es destrueixen, es transformen. I en comptes de trobar solucions, em surten poemes.

En el fons tots estem igual, la única diferència està en què uns saben plorar millor que els altres.

Sempre et fixes en aquells que,
amb les claus, fan meravelles.
Pobra de tu, que no has sabut 
mai obrir un pany!
Cega, caus en el propi parany
i en la porta, closa, t'hi estavelles.