FORA DE L'OFICINA

A Aalborg, cada vegada que un músic de renom ofereix un concert a la ciutat danesa, planten un arbre en un parc. Sota l’arbre, una placa rememora la data de l’esdeveniment i un botó permet escoltar una peça de l’artista. És evident: estimen la cultura i per això li reten homenatges orgànics en boscos sonors. Si no tens temps d’avaluar en quina espècie de país et trobes, són vàlids els senyals que et topes pel camí. Pots fixar-te, per exemple, en si les bicicletes aparcades al carrer estan encadenades, lliurement aparcades o bé tan sols en resta el quadre, al qual li falten les dues rodes, el seient i cables.

Viatjar per feina és una sort, que no un plaer. Explorar és una activitat reservada als períodes vacacionals. Idealitzem, tots ho fem, i les feines dels altres són sempre i per sistema millors que les nostres. És curiós observar com el nostre cap és infal·lible comparant i oblidant cercar alleujaments per la rutina. Patim, la gran majoria, d’empatia mal entesa: posar-se al lloc de l’altre vol dir avaluar la situació amb la seva escala de valors i punts de vista, i no pas amb els propis. Quan tens la definició clara prens consciència de que és més fàcil ficar-se de peus a la galleda que posar-se en la pell de l'interlocutor que es plany.

Anant de viatge t’adones que als lavabos d’altres llocs hi ha utensilis estranys, la qual cosa deu voler dir que les necessitats ens les creem nosaltres i són inherents a la cultura. També t’adones que, en el fons, les relacions laborals no divergeixen tan de les personals. Sentiments a part, tot són negociaciacions i acords entre dos ens amb maneres de fer diferents. Però entre reunió i reunió no resta temps sobrer per a gaires més observacions. Els avions no esperen.

Establint poques relacions entre ells i menys empatia, Josep Carreras i Axl Rose cantaven ahir a l’uníson sobre un escenari de gespa i fulles mortes, nord enllà. Són aquelles coses que mai acabaré d’entendre però que m’evoquen a Espriu i, per això i mil coses més, em semblen genials.