GENESIS. Sebasatiao Salgado. CaixaForum.
Unes fotos imponents, mostrant una natura exhuberant. Paisatges recòndits d'una bellesa indescriptible. Però tot això no és d'estranyar si parlem de Sebastiao Salgado, és a dir, d'un fotògraf de l'agència Magnum guanyador, entre altres, de varis World Press Photo. Una exposició dissenyada per al gaudi de l'espectador, però amb una perfecció que l'allunya de tota crítica d'allò que mostra. Tanta sobrietat separa. El més arriscat: mostrar paisatges tropicals en blanc i negre.
DONES, AFGANISTAN. Gervasio Sánchez/Mònica Bernabé. Palau Robert.
L'explicació sense embuts d'una realitat que de vegades resulta més còmode no veure, la mateixa que tant bé retrata Khaled Hosseini en els seus llibres. Una exposició molt clara i didàctica que mostra la cruel vida de la dona a l'Afganistan, acabant amb un bri d'esperança. Les lluites per la supervivència s'han de conèixer si es vol entendre el món.
ON THE TABLE. AI WEIWEI. La Virreina.
L'art d'Ai Weiwei no deixa indiferent. Descarat, provocador, gamberro. Denuncia hàbilment tot allò que no li deixen explicar. Un muntatge en el qual l'èmfasi recau, sobretot, en l'activisme de l'artista en contra del govern xinès. Un resum per conèixer la seva obra i per entendre un país i una manera valenta de veure la realitat de la qual tenim molt a aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada