DESEMBRE

Amb el fil entortolligat en una bitlla

es podrien lligar de mans i peus

mitja dotzena d'explotadors.

Però el fil és molt prim

i només subjecta,

subtilment i eficaçment,

als explotats.

Un conjunt de fils

ben trenat

és una corda.

Miquel Martí i Pol

S'ha acabat el bròquil, digué el vent. I arrancà les plantes de soca-rel.

El dermatòleg anà de cara al gra.

Cada cop que em fas acotar el cap veig, en el reflex del vidre que revesteix la taula o en del bassal que s'estén pel pati, un cel més blau que mai. Sé per experiència que els meus ulls se n'alimenten, i és per això que et parlo: guarda't de que et torni la mirada. En la fermesa oceànica del meu esguard l'orgull remou onades, i jo et dic que a mi, amarar-m'hi, em faria basarda.

Diga'm, siusplau, que no em recomanaries paciència si sabéssis que és aquesta la més cruel de les tortures. Que amb això em deixes a mercè de la meva imaginació, el més sàdic de tots els botxins.

aquest aire que exhalo
-en el suspir-
és un xic de la meva vida. 
no el vull, te'l regalo, 
-si vols venir-
si fas ma il·lusió complida.

Cada dia puc estar fent el ridícul més espantós de la meva vida. Però digueu-me: quina altra cosa podria fer?

Passo de posar-me lentilles. Me'n vaig de festa amb els meus defectes.

I anar estimant.

Si no tinc temps de buscar unes mitges perquè no deixo anar el boli, me les acabaré pintant.