Amb el fil entortolligat en una bitlla
es podrien lligar de mans i peus
mitja dotzena d'explotadors.
Però el fil és molt prim
i només subjecta,
subtilment i eficaçment,
als explotats.
Un conjunt de fils
ben trenat
és una corda.
Miquel Martí i Pol
S'ha acabat el bròquil, digué el vent. I arrancà les plantes de soca-rel.
El dermatòleg anà de cara al gra.
Cada cop que em fas acotar el cap veig, en el reflex del vidre que revesteix la taula o en del bassal que s'estén pel pati, un cel més blau que mai. Sé per experiència que els meus ulls se n'alimenten, i és per això que et parlo: guarda't de que et torni la mirada. En la fermesa oceànica del meu esguard l'orgull remou onades, i jo et dic que a mi, amarar-m'hi, em faria basarda.
Diga'm, siusplau, que no em recomanaries paciència si sabéssis que és aquesta la més cruel de les tortures. Que amb això em deixes a mercè de la meva imaginació, el més sàdic de tots els botxins.
aquest aire que exhalo
-en el suspir-
és un xic de la meva vida.
no el vull, te'l regalo,
-si vols venir-
si fas ma il·lusió complida.
Cada dia puc estar fent el ridícul més espantós de la meva vida. Però digueu-me: quina altra cosa podria fer?
Passo de posar-me lentilles. Me'n vaig de festa amb els meus defectes.
I anar estimant.
Si no tinc temps de buscar unes mitges perquè no deixo anar el boli, me les acabaré pintant.
Si no tinc temps de buscar unes mitges perquè no deixo anar el boli, me les acabaré pintant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada