"Fotre un cop de porta amb una porta giratòria"
Endoll. Guillamino/Pedrals
Diga'm, doncs, què ens queda si la imaginació es gasta. Si abans ja no teníem res, i ara tenim menys encara.
No m'afectes: t'he convertit en energia cinètica.
L'efermitat del pintallavis potser és una metàfora de les relacions que atrau.
Autoestima: anar-te a treure el maquillatge i recordar que no en duus.
T'anava a dir que el que parlaves influenciat pel Sistema, però no vaig gosar, havies begut massa. L'alcohol, però, també és el Sistema.
Se'n va anar molt de l'olla i va embrutar tota la cuina.
De vegades m'autocompadeixo i no em surten les llàgrimes. Perquè hauria de vessar-les per mi, si ja són meves?
- No m'agraden els termes mitjos- digué, mirant a banda i banda.
Els nens i els gossos són quasi els únics éssers capaços de donar amor sincer.
No, gràcies. Estic deixant el consumisme.
L'ego és mesurable amb la quantitat de suposades indirectes que un s'imagina que rep al llarg del dia.
Crec que tu i jo complim la tercera llei de Newton.
Conversa entre pintaungles i acetona: això del color se me n'està anant de les mans.
Conversa entre pintaungles i acetona: això del color se me n'està anant de les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada