El romanticisime mata, i avui en dia encara hi ha romàntics. O post-romàntics, més aviat. El post-romanticisme consisteix en no necessàriament llegir Verdaguer però ser un dels seus personatges. Ho confirmen les botigues de roba venent samarretes com aquesta. La difusió de missatges que inciten la subordinació és lliure i massa natural. I així, la formació en les relacions, per bé que necessària, és encara massa utòpica.
Si algú et dóna tot el seu món per ser al teu, rebutja l'oferta. O series capaç d'estimar una ombra, la teva pròpia ombra? Tampoc donis mai el teu a canvi de res. O series capaç d'estimar no essent ningú, i fer-ho així, sense criteri? Siusplau, no fem bestieses fomentant l'autodestrucció. El romanticisme és cosa del segle XVIII. Les fruites, senceres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada