MINDFULNESS

voldria escriure uns versos, però no sé sobre què ni com ordenar-los, i em fa vergonya perquè jo no en sé de mètrica, i em distreu l'ocell que passa i que no sé com s'ho fa per pesar tant poc i volar tant i les primeres notes d'aquella cançó que he d'escoltar (millor que miri el videoclip i així ocupo més sentits a la vegada i sóc més productiva) i els plans pel cap de setmana i en tornar a anar a córrer per aquells camps on hi havia aquelles vaques i aquell tractor que hi quedaven tant ben posats, i em distreu també el rumb erràtic de la mosca immensa que, ruca, tossuda i adormida, s'estampa una i una altra vegada contra el vidre de la meva finestra en cops secs que em fan fàstic i per això se'm claven al cervell i em fan pensar en com de boig n'està el món, i em vens tu a la memòria exclamant què boig està el món i de tu salto al contacte que em vas donar (truco o no truco?) però tant se val perquè el panorama està fatal i total, doneu-me el què sobri que ja m'adaptaré i mentrestant el vent colpeix la finestra amb ràbia, ràbia que m'és aliena perquè jo sóc dins i ell és fora i el món funciona així, som egoistes i ens hem aïllat de la natura- imbècils previsors- per bé i per mal i mira, almenys cauran per terra les llums de Nadal i ens desfarem de tanta tonteria i jo, que vull una columna d'opinió en algun diari i que no en sé de mètrica i em fa vergonya no saber-ne, no sé per on començar a escriure ni tan sols el primer vers.