ELS MAPES DEL TEMPS

La meteorolgia està a l'ordre del dia i no pas de la forma habitual, quan alguna desfavorable inclemència està a punt d'esguerrar les vacances deixant vacants als hotels i allotjaments de cap de setmana. No: la política (i sobretot l'espanyola) no deixa escapar del seu control gelós un sol detall sobiranista. I amb els mapes del temps de la TV3, en els quals sempre hi han aparegut només les siluetes dels Països Catalans, es veu que ens vàrem passar de la ratlla.

En la meva modesta opinió, es podria abortar aquest assumpte de soca-rel tot deixant d'emetre aquest espai pseudocientífic diari cosa que, posats a fer, ens faria estalviar en els pressupostos destinats a la televisió pública. Sí, sóc radical. Però tinc les meves raons. Digueu-me maniàtica, però no tolero els gràfics sense punts de referència en els quals la mateixa línia tant et pot estar indicant fred o calor, segons l'estació. No em semblen útils les malversants passejades amb helicòpter, que paguem entre tots. No aporten cap informació rellevant i tampoc fan cap favor a la fauna que tant aparenta preocupar-los: els fa molta gràcia veure com córre el bestiar salvatge, imatge que sempre mostren com a bucòlica i totalment casual. A veure, senyors meteoròlegs, m'agradaria veure com correrien vostès si els perseguís un escandalós predador de ferro aeri. I podria afegir també als grans favors del Temps envers el poble els brillants espais educatius que de tant en tant ens regalen: "No camineu mai sobre un riu glaçat", ens alliçonen, en ple hivern i justament des de sobre les plaques de gel d'algun embassament. Bocabadada davant aquestes magistrals intervencions, que ni fetes expressament, fa temps que em qüestiono la verdadera utilitat d'aquest espai.

Comptat i debatut, si trec el cap per la finestra sé quin temps fa i deduiré també què farà al cap d'un parell d'hores. És a dir, la informació útil que obtinc si miro l'espai meteorològic és si demà i demà passat farà sol o plourà, però no m'interessa saber què farà ni a Cadis ni a Moscú sinó a la porta de la meva llar catalana. Si vaig més lluny ja faré ús d'internet. No són aquests costums generalitzats? Perquè nosaltres hem d'incloure tot el mapa de la Península i no és cada autonomia que suprimeix els veïns en la seva televisió?

La vida a la ciutat i les noves tecnologies ens han alienat de la saviesa ancestral que començo a pensar que caldrà recuperar en certa mesura. Així, amb internet, i un ull posat al cel, evitarem rebomboris. Deixarem de ser el cap de turc de totes les comfabulacions espanyolistes que no ens deixen ni seure al sofà en pau i mirar els noticiaris,  alhora que matarem dos pardals d'un tret, estalviant sentir les bajanades dels polítics i dels meteoròlegs.

Dimarts, el portaveu del Govern Francesc Homs comentava que ja tenen altres coses a fer que entretenir-se amb els mapes del temps. Deia això afegint, de passada, divagacions com ara que al Govern li plau l'actual mapa meteorològic (només faltaria!), i tot això després que des de diumenge tothom hagi tingut temps sobrer de deixar anar la seva opinió. Reiterant-se en la insistència sobre el tema, ja aniria sent hora que finiquitéssin l'assumpte i, com molt bé diuen, es posséssin a pencar de debò. Ja està bé de foteses. I com que no paren de furgar, pateixo pel dia en què els nostres veïns s'adonaran de que, ves per on, tenim un Museu Nacional d'Art i fins i tot una ràdio que es defineix tothora com la ràdio nacional del país. Aquell dia ens demanaran que parlem d'un Museu Regional, com si tal cosa tragués importància a les obres que alberga. Aquell dia ens demanaran ensems que tinguem una ràdio regional, com qui parla d'una emissora local que emet les quatre notícies avorrides que passen al poble. Al mal temps bona cara i, qui sap, potser llavors haurà arribat l'hora de dir prou.