D’entrada, la idea d’un Shakespeare actualitzat atrau. D’entrada, una obra
d’un autor magistral n’han de sorgir, quasi per força, interpretacions del
mateix nivell, ja que l’únic esforç recau en la posada en escena. No obstant,
qualsevol dia es comprova que tota proposició feta prèvia assistència a algunes
obres teatrals pot ésser refutada.
Començo amb una embranzida que cal frenar. La representació del Mercader de
Venècia no fa que hom surti decebut del teatre però sí amb l’arrufament de celles
típic de quan una cosa no va del tot bé. Unes interpretacions al meu entendre
correctes salven el conjunt. Però, costa gaire interpretar un text tant
dramàticament masegat, un clàssic? Perquè si la gràcia de l’assumpte recau en
la suposada innovació del mateix, és aquí on veiem que alguna cosa falla.
Felicito l’envejable destresa de les actrius al córrer i saltar contínuament per l’escenari amb talons d’agulla i l'escenografia senzilla i funcional. Reprovo les festes de
transvestits sense treure cap a res, les disfresses desaprofitades dels fugitius, els horripilants modelets de Bassanio i
una càrrega homosexual forçada per intentar situar d'una manera massa fàcil i superficial l'obra en el present, perdent de vista que les coses més subtils són més potents. I, a part de tot això, un distanciament massa gran entre el què entra per la vista i el què les orelles senten, que engloba tot el conjunt. Potser (i remarco la condicionalitat d'aquest adverbi), i posats a innovar, hauria estat bo adaptar el text als temps que córren, i parlar d'accions enlloc de vaixells, d'euros enlloc de monedes antigues i d'e-mails en comptes de cartes, aconseguint una cohesió que faria més païble una obra que, amb alguns detalls més ben cuidats, podria haver sortit més ben parada d'una representació sense excessives complicacions. És una llàstima que amb bons actors i bona escenografia hagi perdut, per manca de cura, el tret que l'hauria distingit d'altres posades en escena del mateix text.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada