LA GRAN MENTIDA

La nit de Reis és la nit de la canalla, les hores en què tothom està pendent dels més menuts i s'esforça perquè tot rutlli. L'engranatge de la gran mentida fa dies que va prenent forma fins la seva culminació, la nit del dia 5 de gener, data en què surt al carrer acompanyat d'un nombrós arsenal de voluntaris que s'hi afegeix per donar vida als principals personatges de la història. Història, però, que té la innocència dels xics com a eix principal, com a raó de ser: imaginem-nos per un instant quina quimera fóra la seva absència. I, per altra banda, mirat des dels seus ulls, qui s'hauria de creure un engany que implica tanta i tanta gent? Sens dubte, quelcom de real ha de tenir tot plegat.

De vegades, aquesta martingala em semblaria una burla si no fos perquè sé que en el fonament de la festa hi rau la bona intenció, esdevé gràcies a aquesta. El delit per veure aquells ullets espurnejants, una alegria pura, sense malícia, com només pot ser la d'un infant. No obstant, no es deixa de jugar amb el desconeixement d'algú, encara que aquest sigui el pretext per, justament, fer-lo feliç. Que en sóm, de recargolats.

Sí, aquell nen és feliç perquè els protagonistes del conte han trascendit les barreres bidimensionals del paper i ara se li planten al davant i, fins i tot, hi parlen. És feliç per una cosa que no és real. Idò, és real, la felicitat? Si calen tants esforços per embadalir a una criatura, potser sempre que sóm feliços, ho sóm enganyats (per un motiu o altre, controlable o no, tant se val). En tot cas, i com que al crèixer les possibilitats de ser-ho minven, fóra curiós alhora que útil avisar als menuts que la closca protectora de la innocència que els embolcalla durant els seus temps primerencs algun dia s'esquedarà fins trencar-se del tot.

I arriba el dia en què tot es descobreix. El nen veu la mentida, la comprèn i això l'apropa un xic més al món dels grans. Ara els rols es canvien i ell és un còmplice més. I, lluny d'enfurismar-se amb qui li ha amagant la realitat any rere any, només se sent desil·lusionat. Potser és l'únic cop en la seva vida en què no s'enfadarà amb qui l'enganya, perquè encara que ell no ho raoni, en el fons sap que només qui l'estima serà capaç de prendre's tanta molèstia de maquillar una història tan insostenible.