GENER

5. No engegar el mòbil, no pel fet de no voler ésser molestada pel so impertinent d'una trucada sinó per evitar el silenci debastador de no tenir-la.

21. I ser incapaç de mostrar ni un bri d'odi per ells. Perquè fer tan sols això seria una immensa despesa inútil d'energia.

26. Un petit suïcidi diari, per morir a poc a poc, dissimuladament.

- ...però no t'enamoris de mi.

- Oh, no, tranquil. Com a molt, podria arribar a odiar-te. 

27. M'he encasellat en l'etern paper estúpid de ser insistent, havent de passar sempre per l'humiliant procediment de demanar una segona oportunitat.

28. Mentre escric, escolto Wagner. Això em fa sentir doblement absurda, ja que ni mai havia escoltat Wagner ni el què escric té cap propòsit lloable.

No m’enfado, només remarco la incoherència dels fets.

Està clar que simple és un insult. Només hi ha una lletra de diferència. La x.


31. L'empar dels dilluns, dimarts, dimecres i dijous.

No confondre coherent amb canvi, com tampoc és el mateix seguir un camí i deleitar-se amb la panoràmica que navegar perdut, amb rumb aleatori.