El cel es va tacant dramàticament de fúcsies, rosats i blaus pastel més
enllà de les rústiques teulades que m'impedeixen de veure l'horitzó
sencer. Lentament, d'una xemeneia propera se
n'escapa un núvol grisós que dóna moviment a l'espectacle. M'incomoda. Això em recorda
que el temps va passant i jo no estic fent res. El capvespre, lànguid, esmorteeix les hores. Ah, quin malbaratament de dramatisme
cursi, tanta serenitat i pesantor! Sens dubte, el crepuscle és el
pitjor moment del dia, el que, de dolç, embafa. El de totes les preguntes incisives.
La nit serà
millor, em dic per no desesperar-me. La nit serà millor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada