L'acció de queixar-se és innegablement vital, sinònim de lluita a temps parcial, però és una d'aquelles activitats que en abús fan lleig, alhora que perden la seva força. A més, és la disfressa perfecta d'aquell que, no entenent-ne un borrall, vol opinar de qualsevol assumpte. Així, la queixa política és una especialització en camí de convertir-se en esport nacional. Centrem-nos en aquest afer tant substancial.
Reivindicar és ben necessari i qui es pensi que l'esforç invertit en fer-ho tindrà recompensa, l'erra. Santa innocència! Particularment improductiu és manifestar-se contra els governants, experts en boicotejar aquesta mena d'actes d'una manera ben paradoxal, pacífica, silent. No us hi heu fixat? Sempre se n’esmuny un o altre entre la
marea ideològica que porta a una massa de gent a unir-se en protesta
contra un fet o situació que no els agrada, amb la ferma voluntat de
canviar-lo. La unió fa la força, diuen. Però aquesta unió no té raó de
ser quan se’ns fica l’enemic a casa.
Llops amb pell de xai, que només els falta xiular i mirar enlaire, emulant la imatge icònica del típic despistat, i pronunciar un sorprès “passava per aquí...” perquè entenguem alguna cosa. És la única explicació sensata possible en aquesta jocosa situació. Perquè, sinó, quin sentit té? El polític que protesta ho fa contra decisions que ha tingut a les mans. Es posa cara a cara amb ell mateix sense intenció d'autojutjar-se. Perd la lògica, la seriositat, la decència i la credibilitat, però el seu immens ego el capacita per actuar tant i tant bé que ningú el convida a abandonar la multitud i començar a acceptar les responsabilitats pertinents i no perdre tant el temps.
Només a qui se senti lliure de culpa li hauria de ser permès sortir al carrer a protestar, ja que bàsicament aquesta serà la seva única arma en època no electoral, que usa maldestrament, més que manifestant-se arrambant-se talment el bestiar esporuguit al sentir aprop la guilla. Qui, per contra, ho fa venent la seva imatge i perdent la seva lògica, siusplau, que s'avergonyeixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada