Les coses, clares. -puntualitzà, en un murmuri quasi inintel·ligible.
No tenir por és saber-se de memòria el camí de tornada cap a la casella de sortida.
Considero mestre aquell qui, en comptes de tatxar-me, em subratlla.
Que en dos milímetres hi càpiga tant desig, condensat allà, en aquell espai aparentment tan breu.
Que en dos milímetres hi càpiga tant desig, condensat allà, en aquell espai aparentment tan breu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada