divendres, 17 de juliol del 2015

UN CÀNTIR BEN PLE

La presentació, en un producte de consum, és vital. L'envoltori determina les vendes. A l'estiu, època de festivals i festes majors per excel·lència, saber on has d'anar per gaudir de bona música i bon ambient no és una qüestió fàcil. Per sort, el mercat, tot i que repartit de forma desigual pel territori, és ampli.

Canti La Font és un festival petit però que compleix amb tot allò que s'espera quan es vol passar una vetllada agradable a la fresca. Amb un atractiu aire retro, fa tres anys que es mouen per fonts de diverses poblacions del Lluçanès duent-hi la vida que fa uns anys s'hi passejava, reviscolant-les. Aquest cop li ha tocat el torn a la Torre d'Alpens, i l'èxit és evident al veure la varietat d'edats que atrau la proposta i la comunió que s'esdevé en la mescla que conversa, animada, com ho hauria fet fa uns anys o com ja ho feien els seus avantpassats.

La combinació de les dues disciplines que aquest any s'hi presentaven, com són la música i el circ, ja és de per sí atractiva, però si la qualitat la marquen els detalls, només cal fixar-se en la cura amb la que s'ha tractat cada aspecte de l'event com ara l'ambientació de l'espai, la cuina... i anar fent. Tot això només vol dir una cosa: és evident que els organitzadors creuen en allò que fan. I només per això ja s'han guanyat tota la meva simpatia.

Davant de l'habitual escàs suport institucional que rep la cultura en aquest país, és necessari que la gent prengui la iniciativa i sigui el poble mateix qui s'organitzi. Espero que el Canti La Font creixi i inspiri. Que sigui una nova dou que abasteixi d'aigua la comarca i que regui els territoris veïns. M'alegra veure que malgrat la calor, al Lluçanès no hi ha sequera, ans el contrari. I que per molts anys.


foto: José M. Gutiérrez (Nació Osona)