Si l'art, pel fet de ser art, busca provocar alguna sensació al receptor, val a dir que al Konvent l'encerten de ple al triar les propostes que exposen, any rere any, en un festival atrevit i en expansió. Les sensacions que provoquen són fosques, tenebroses, però no per això deixen de ser-ho. I les crítiques que han rebut aquest any em confirmen que el què escric és cert.
Però el Konvent és més que això. És l'espai que ocupa, és l'atmosfera, és la cura amb què els seus organitzadors tracten l'escena i la fan participar de les activitats que emmarca. El Konvent és un lloc inquietant, de decadència inspiradora al dos-cents per cent. I, avui en dia, és un espai terriblement acollidor. Mica en mica, començo a respirar tranquil·la: no cal anar a Barcelona per trobar el què aquí s'oferta.
Us deixo algunes fotos de l'edició d'enguany del Konventpuntzero i del concert de Pau Riba celebrat al mateix lloc uns dies abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada