És innegable que el llistat de candidatures falses de la plataforma antiindependentista Libres e iguales és un fart de riure, ja sigui per l'enginy d'alguns noms dels adherits com pel ridícul de la situació, desemmascarada, al descobert. Però darrera de tot això hi ha un punt de malícia, com ganes d'opressió té l'altre bàndol. Tots plegats anem curulls de sentiments que corrompen.
Mentre aquí, tot i que enfadats tots amb tots, ens ho agafem rient, Mediterrani enllà es barallen. Quant de mal fan les diferències. Veure-ho tot plegat fa venir ganes d'abandonar les banderes, de prohibir-les arreu, perquè segur que sense uns colors en una disposició concreta també sabriem ser ben feliços. Vist com els va a ells, n'estic segura.
Perquè, realment, d'on ve aquest nacionalisme? Quants s'amaguen darrera les barres, i prou? Aquests dies poc sento parlar pels mitjans nacionals d'esportistes catalans que estan fent un molt bon paper fora del país. I si no els parem l'esment que es mereixen, és que tenim l'autoestima molt baixa. I quina mena de relació (amb els veïns o amb un mateix) funciona en aquestes condicions? Com volem marxar sense ni saber qui som? Quin greu que em sap, però és un fet: a Escòcia això no passa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada