dimarts, 29 de juliol de 2014

JULIOL

cercar feina d'àngel de la guarda.

si allò sotstret empitjora el delicte, qui roba roba és un gran lladre al robar dues vegades.

la incertesa de saber què punyetes faré el pròxim segon és la definició més exacta de viure.

un poeta dolent és un malversador de mots?

no busco, em limito a trobar. i la gent no ho entén.

si em pregunten si sóc o no feminista, respondré que ser-ho, al meu entendre, és ser masclista donades les connotacions positives d'uns i les negatives dels altres. per tant...

no ens confonguem: sobreviure va per sota viure.

no us prengueu la poesia  al peu de la lletra, de la paraula o del vers, assassins de metàfores!

n'estic segura: la seguretat no existeix.

alabo la puresa dels sentiments, atès que estimar amb prefixes és sempre dolent: subestimar, inestimable, desestimar...

la por: la pell com un mirall que reflecteix les voluntats i fa viure endintre, i no enfora.