dimecres, 4 de juliol del 2012

BELLESA O TAXIDÈRMIA?

Si una cosa és clara és que la bellesa és un concepte massa indefinit i personal com per parlar-ne sense fixar un punt de referència. La bellesa no queda representada per els mateixos trets, les mateixes faccions o els mateixos quilos de maquillatge per a tothom. La bellesa pot no tenir rostre o no tenir edat. No obstant, n'hi ha que s'entesten en posseïr-la sense pensar, però, què són ells als ulls dels altres. I aquí entra el negoci.

Presos per la inseguretat, alguns la volen però no saben exactament què és allò que volen. I si em passo de silicona? I si el làser no és tan bo com diuen? I si...? I, aquí, va aparèixer l'innovador concepte d'estètica light. Per si un cas.


Per altra banda, hi ha qui, malgrat l'edat, vol semblar jove, perdurar en el temps, ser, d'alguna manera, insensible a allò que afecta a la resta de mortals. I, aquí, van aparèixer (i per obra d'algun foll exagerat) els centres d'estètica miraculosos, recuperant les tècniques que a l'Antic Egipte feien furor.


També hi ha qui s'agafa les coses d'una altra forma. És per això que sempre va bé considerar les contraofertes que ofereix la paret del costat de l'aparador del centre. Una injecció d'autoestima gratuïta. I, aquí, va aparèixer el seny.