LA NORMALITAT D'IKEA

De vegades, donar un tomb en un lloc tan inofensiu com és el conegut magatzem suec de mobiliari i varietat d'utensilis casolans pot ajudar a ordenar més coses de les que ells pensen, com els llibres i els Cd's que campen per l'habitació o tots els sabons, raspalls i esponges que habiten al labavo. Els laberíntics espais d'Ikea permeten mirar més enllà de les prestatgeries per veure, a través d'unes finestres imaginàries pintades a la paret, una llambregada del què és un país normal i que, a més, fa les coses ben fetes.

Ikea dóna feina i en aquest sentit i a hores d'ara això sembla més típic d'una ONG que no pas d'una empresa. Però és que a més són ecològics, estalvien en embalatges, redueixen el volum dels mobles per a que el transport sigui més eficient (i més barat, és clar, que al cap i a la fi és el diner qui regeix tots aquests conceptes) i per tant més net. Tot això, entre d'altres, redueix el preu dels mobles i, voilà!, això ens dóna com a resultat una empresa innovadora, que crea molts llocs de treball, adequada a les circumstàncies actuals i respectuosa amb el medi ambient. Sense gaires divagacions més, crec que és del tot justificat treure's el barret davant qui va revolucionar la indústria del moble sueca i, de retruc, la de part del món.

Però anem un xic més enllà ja que, en el fons, tot el què acabo de descriure és el què qualsevol usuari dels magatzems veurà quan s'hi passeja. Siguem més observadors i fixem-nos en la botigueta que, estratègicament, omple l'espai immediatament posterior a la zona de caixes, aquella on qualsevol acudiria després d'una esgotadora jornada de compres: el bar. I, allí, comencen les sorpreses. D'una manera totalment innocent, la cadena sueca et ven tota mena de menjar típic del país, llibrets de receptes i, fins i tot, els sucres del cafè estan etiquetats amb suec! Allò sembla més una escola d'idiomes que no pas una botiga, amb les lletres de la paraula sueca impreses en negreta, ben grans, sobre el producte. Però la cosa no acaba aquí, perquè si durant el recorregut per la exposició estàvem cansats i volíem provar, dissimuladament, un sofà o similar, bé podíem prendre un llibre qualsevol de la prestatgeria veïna, llibre que ni era fals ni estava escrit en anglès o en castellà, no: tal lectura segurament que era més digna d'un il·lustrat que no pas d'un client mitjà de la cadena, els quals, per desgràcia, no sabem suec. La sorpresa apareix davant la normalitat en què els nòrdics s'expressen i es donen a conèixer.

Lamento no ser optimista i pensar que nosaltres mai aconseguirem saciar tants anhels de llibertat si seguim pel camí que estem prenent. Nosaltres mai serem capaços de vendre la nostra cultura com una cosa normal ja que ens agrada més tot allò folklòric, reivindicatiu o bé assumim un paper de màrtirs que ens allunya de la feinada que tenim davant, ocupant el temps amb lamentacions. No sabem vendre un català neutre, i ens n'anem per les branques demanant una hisenda pròpia a qui hi és contrari, per un cop més marejar la perdiu, desviar l'atenció general i ensucrar un catalanisme fals per vendre'l després a les ments més ingènues. Altres s'entretenen amb manifestacions, i tota reivindicació crea tan adeptes com contraris al moviment. Però mentre la pantomima dura, les mans no treballen. I d'aquesta manera ens anem distraient, crit al cel, sense involucrar-nos en projectes Made in Catalonia que funcionen i que podrien donar empenta al país i sanejar-lo pel què fa a la crítica estrangera. Ens cal emprenedoria per muntar un Ikea a la catalana per després poder-ne fer gala. I, així, d'una manera subtil i natural, però a més a més guanyada, poder estar orgullosos del nostre país sense ni tan sols haver hagut de reivindicar res.