dimarts, 15 de novembre del 2011

PROMESES PRE ELECTORALS

"Sabemos que es lo que hay que hacer y lo vamos a hacer. Y por eso hacemos lo que hemos dicho que íbamos a hacer, y por eso seguiremos haciendo aquello que nos toca hacer a pesar de que alguno no se crea que vamos a hacer lo que hemos dicho que íbamos a hacer."

Parlem en termes generals. No vull dir noms ni partits. Però necessito analitzar aquest discurs perquè avui ha sigut comentat als mitjans i ha arribat a ferir-me les orelles. Bé, ha anat més enllà, i espero que no hagi sigut la única. Fa temps que deia que m'havia cansat de la política. Però és obvi que un tema que afecta el dia a dia de cada ciutadà no pot ser menystingut, i tot i que no em provoca maldecaps, sí que em porta més d'una enrabiada.

No entenc com podem permetre que un polític pronuncii aquestes paraules. No entenc com podem fer-ho a sis dies d'unes eleccions. Perquè, què són els polítics, si els seus ideals són els que semblen professar, buits de significat? No em creuria que una persona que és capaç de parlar tant banalment en públic i no tenir vergonya de fer gala de les seves millors inaptituds tant obertament fos capaç alhora de gobernar un territori, com qui res; no m'ho creuria si no fos perquè ja està passant.

Potser el problema no està en la classe política. Perquè, i descrivint la situació, al final del discurs tot el públic aplaudia. Arribat aquest punt la situació ja assoleix uns aires surrealistes típics de qualsevol programa d'humor. Però és ben real i esgarrifós, el què està passant. M'agradaria pensar que és un sector minoritari de la societat el que se sent més còmode deixant-se portar pels vents que bufin. M'agradaria, però no n'estic segura donat el poc seguiment que té avui en dia la cultura de l'esforç. Tota aquesta gent no creu en el canvi. No creuen que es pot anar més enllà, que un, per més bé que estigui, sempre pot estar millor. I quan parlo de canvis parlo de canvis profunds, aquells que començen per definir el perfil d'un bon polític, d'un líder capaç de guanyar-se a pols els seus adeptes.