MONSTRES O PRINCESES

Quan vam començar a veure l'Arnau Tordera als mitjans, el personatge ens sorprenia a tots. Però tan sols per què no enteníem res del què ens estava dient. Els anys han passat. I el temps ens ha demostrat que no només és hàbil emprant la ironia sinó que a més, tenia raó. Discussions sobre semblances entre ell i Don Giovanni a part, potser sí que ha adquirit alguns dons del seu creador.

I és que quan Obeses es posa a treballar, no ho fa per poc. Tenen ben après el concepte d'èpica i l'apliquen en tot allò que toquen. Per això, el passat dijous 21 de maig, data de presentació del tercer treball del grup, Monstres i Princeses, van sonar potents com mai. En part perquè no estaven sols a l'escenari. 

Obeses 3D és un espectacle en tres dimensions només en valors numèrics, en el qual la Banda Municipal de Barcelona, un cor creat especialment per a l'ocasió i el mateix grup s'uneixen en una amalgama sòlida, perfectament cohesionada, on ningú es fa nosa, al contrari: junts es multipliquen. Peces instrumentals de treballs anteriors (destaca una tendra Com la sal al mar) es barrejaven amb temes del darrer disc, interpretats conjuntament en la seva gran majoria. Però si parlem de la música en sí, tres dimensions són indubtablement poques per un treball executat en tan diversos estils i farcit d'incontables referències i citacions. Per tot això, Monstres i Princeses creix a cada escolta.

Des del primerm disc, la qualitat de les lletres ha anat a l'alça sense renunciar en cap cas a l'estil que els caracteritza, és a dir, fent sempre gala de les extravagàncies en comptes d'aparentar una normalitat que hauria sigut falsa. Que no es tallin un pèl a l'hora de plasmar una imaginació tan desbordada és d'una valentia admirable. Tots tenim un monstre dins l'armari. I anar disfressat als concerts, com en ocasions assenyalades suggereixen, és una bona manera d'expulsar-lo o, almenys, airejar-lo uns instants. No cal fer pudor de càmfora. Més d'un s'acabarà redescobrint.

Malgrat les presses no hagin permès interpretar encara en directe La llegenda de la rosa i el drac o assajar més cançons per no repetir bisos, ha quedat sobradament demostrat que si una cosa els ha faltat ha sigut únicament temps. Per sort tenen talent suficient per combatre la malastrugança quan aquesta els encalça. La única cosa que ara no tinc clara és si tendeixen més a monstres escènics o a seductores princeses, però tard o d'hora ho sabrem. El temps els tornarà a donar la raó perquè obres de tal magnitud no es veuen cada dia i sí, n'estic convençuda: tot això portarà cua.