Des de les zones més rurals del territori, que es desperten blanques de gebrada als matins freds d'hivern, a les postes de sol costaneres, amb l'astre submergint-se a la mar i esquitxant el cel amb taronges increïbles: que n'és de bonica la nostra terra, la nostra llar, plena de contrastos tots ells exhubrants! No hi ha res més bell que veure-la desvetllar-se o acotxar-la per a anar a dormir.
Guaitar-la canviar durant unes hores, a mesura que transcorre el dia, em provoca una exhaltació patriòtica fora de l'estat normal, una mena d'embriaguesa que té un clar i únic culpable en el meu cas. Lluny d'atribuïr aquest meu nou amor per la pàtria que em té poseïda, aquesta meva obsessiva fal·lera per recórrer aquest bell territori pas a pas talment el mestre Espinàs, a qualsevol d'aquests actuals estira-i-arronsa polítics, em remeto a la Renfe com a principal causant.
Crec que la xarxa de ferrocarrils està molt poc valorada. Tothom se'n queixa i jo no ho entenc. Cap fira modernista en tot el país recrea millor una època que la Renfe: un viatge en tren de cop et duu als inicis d'aquest mitjà de transport, i és immensament fàcil, per la velocitat del conjunt de la ferramenta, imaginar-te dalt d'un vagó arrossegat per la força del vapor. Pujeu al tren i us sentireu tots un pioners, assedegats d'aventures, com si fóssiu al transsiberià (quan les llums del vagó s'apaguen intermitentment la sensació d'aventura és màxima). Sentiu-vos uns romàntics viatjant de poble en poble en una ruta eterna amb vint-i-cinc transbords, imagineu-vos sense presses per arribar al final del trajecte i perseguiu un nou objectiu: conèixer el país poble a poble, pam a pam. Recordeu que el temps no importa. En aquest sentit, deixeu-vos perdre, no baixeu a la parada indicada, improviseu (el fet que la megafonia falla sempre ajuda a complir aquesta premisa).
Prengueu aquests consells seriosament per al gaudi del vostre trajecte i, de retruc, per exhaltar el sentiment patriòtic que tots duem dins. Si no voleu fer-ne cas, fóra sensat carregar-vos de paciència o bé cercar un motiu suficientment interessant que justifiqui tantes hores de turments i desvaris. Però, sigui com sigui, estareu d'acord amb mi que mai ningú havia fet tant per Catalunya: la lentitud dels seus combois combinada amb l'estranya i intrincada xarxa que teixeixen les seves vies mostra a tots els viatgers que es dignin a observar a través dels vidres ratllats l'esplendor de la nostra terra. Renfe, més que proporcionar transport ferroviari, bé podria ser una fàbrica d'enamorats de la terra al més pur estil verdaguerià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada