GUERRA

Tots, d'alguna forma o altra, en major o menor grau, som còmplices dels conflictes que es disputen arreu del món. Guerres que destrossen vides, guerres que ningú no desitja a excepció dels que manen, amb interessos entre mans. Així ens ho fan veure Albert Pla, Fermín Muguruza i Raül Fernández a l'espectacle Guerra que es va estrenar el passat mes de juliol al festival Grec i que aquest dissabte es va poder veure al Kursaal de Manresa.

Amb una posada en escena ben resolta però poc contundent en alguns moments (amb alguns tocs de mapping que, per no arribar a ser tan delirants com pretenien, quedaven kitsch) a diferència del missatge, potent, que no deixa res per criticar. Murs hipòcritament dits de la pau, amb pintades per dissimular-los, soldats que tenen por i es droguen per anar a la guerra, criatures mortes i anomenades danys colaterals, macroconcerts per la llibertat esponsoritzats pels mateixos que financien la guerra, tropes estrangeres solucionant conflictes dels que no tenen ni idea... històries verídiques que mica en mica van apareixent com cops de puny, en un complert fil argumental narrat pels protagonistes en forma de cançó, amb bases electròniques d'efectes multimèdia i la guitarra de Refree, l'únic instrument real que està present al llarg de tota l'obra. Un diàleg intens entre personatges mig ficticis, mig reals, però en tot cas reveladors. Atenció especial a la teatralització de Pla.

Malgrat la resolució sigui en alguns punts dubtosa, el contigunt de l'espectacle és interessant, punyent i aconsegueix el què busca, fer-nos milions de preguntes. Quan els mitjans ens enganyen i ens venen només una cara dels conflictes, més val escoltar els qui, aparentment, semblen bojos.