Amb el fred amenaçant darrera les portes de l'església vella de Gironella es clausurava aquest divendres la primera edició del festival de poesia Propera Estació la Tardor, que ha portat els versos d’alguns poetes a la vil·la durant els mesos de setembre, octubre i novembre. Una proposta que segons els organitzadors pretén cobrir el buit existent a la zona en aquest àmbit, aprofitant l’alt nivell d’autors que hi ha al país bo i fent difusió de les seves obres en actes com els que s’han anat celebrant durant aquest període.
En el majestuós marc romànic que els feia d’escenari, els encarregats del punt i final van ser el poeta de Guardiola Tomàs Arias i el barceloní Josep Pedrals. El primer, contundent, transcendental, explica els desvaris de l'amor i altres entrebancs vitals des d'una perspectiva molt personal. El segon, irònic, fa versos d'allò quotidià, fent-ne mofa en comptes d’embellir-ho, com si l’art d’endreçar paraules fos bufar i fer ampolles, amb una expressivitat impecable. Una bona oportunitat per sentir-los recitar i sobretot per escoltar també els versos musicats d’en Pedrals amb els seus Nens Eutròfics. En general, una aposta sens dubte interessant (tot i que potser poc divulgada) si es pretén acostar la poesia al públic: sí, encara que no ho sembli els versos també són ballables.
Article publicat al Nació Berguedà el 24/11/2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada