Sóc ingènua i no crec, o m'agradaria no fer-ho, en les males intencions, per això em pregunto quina mena de favor és aquest de donar veu a una representació de l'aproximadament 50% de la humanitat en un espai a part de la resta de la programació i de mitja hora escassa. No sé veure, en aquest format, cap funció integradora (i menys essent-ne un home el director), com tampoc l'hi veig en l'execució, feta des del tòpic masclista de la dona asseguda al sofà i que només xarra. Si bé el contingut de la conversa pot ser interessant, l'entorn els juga una mala passada. Perquè si tot això fos necessari, el problema fóra realment greu. Per sort no és així, i altaveus d'aquest tipus, més que necessitar-los, ens fan nosa.
Els temes generals que, programa a programa, es van tractant, deixen en evidència que l'enfocament no està tant actualitzat ens agradaria. Que en el capítol que es parla de sexe es faci referència pràcticament només a l'anatomia femenina des d'un punt de vista mèdic és força conservador i redundant: el nostre cos, justament perquè és nostre, ja ens el coneixem. Però ei, si s'ha d'anar per aquí, debatem sobre els problemes que hi ha encara avui a l'hora de parlar de la menstruació en segons quins àmbits. Però això, és clar, si no queda més remei. Perquè sembla ser que encara és d'hora per relacionar sexe i plaer a la televisió pública. La moral cristiana encara pesa massa, i així la dona segueix apareixent als mitjans en el rol submís d'aquell que només pot complaure. No fos cas que trenquéssim el tabú de parlar de pornografia, i menys de pornografia feminista. Encara que fem un programa de i per dones. Ui no, això deixem-ho pel segle següent. No fos cas.
Els temes generals que, programa a programa, es van tractant, deixen en evidència que l'enfocament no està tant actualitzat ens agradaria. Que en el capítol que es parla de sexe es faci referència pràcticament només a l'anatomia femenina des d'un punt de vista mèdic és força conservador i redundant: el nostre cos, justament perquè és nostre, ja ens el coneixem. Però ei, si s'ha d'anar per aquí, debatem sobre els problemes que hi ha encara avui a l'hora de parlar de la menstruació en segons quins àmbits. Però això, és clar, si no queda més remei. Perquè sembla ser que encara és d'hora per relacionar sexe i plaer a la televisió pública. La moral cristiana encara pesa massa, i així la dona segueix apareixent als mitjans en el rol submís d'aquell que només pot complaure. No fos cas que trenquéssim el tabú de parlar de pornografia, i menys de pornografia feminista. Encara que fem un programa de i per dones. Ui no, això deixem-ho pel segle següent. No fos cas.
Per sort, les coses, són més senzilles: i és que el punt de vista femení no cal buscar-lo. Simplement existeix quan qui parla és una dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada