Et deu fer gràcia, que parli dels arbres des de la banda d'aquells que ho volen asfaltar tot. Dóna'm temps, i mentestant apiada't del meu cadàver perquè encara respira, només és un dany col·lateral d'aquests temps que corren. Tot segueix el seu curs. D'aquí poc la por em paralitzarà el diafragma. Llavors ja faltarà menys per ignorar un perill que no és on ens el volen fer veure, per saltar al buit i començar a fer la fotosíntesi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada