Si et passeges per la Cerdanya al vespre d'un dissabte d'hivern i mires cap al sud, et cridarà l'atenció una massa lluminosa que s'enfila costa amunt per la Tossa d'Alp. D'entrada no sabràs què és, però notaràs que alguna cosa no encaixa: la resplandor és tal que sembla impossible que no hagin saltat els ploms de tota la comarca.
No sé si és la sòrdida i antinatural recerca d'adrenalina en la vida moderna la que ens duu a fer coses tant estrafalàries, o bé la necessitat de sentir-nos els amos del món, capaços de dominar-ho tot. No ho sé, però no m'agrada. Des de fa tres temporades les pistes d'esquí de La Masella obren de nit com a reclam per als insaciables. Un total de 10 quilòmetres de pistes il·luminades en plena nit. Un esdeveniment que, lluny d'apropar-te a la natura, t'acosta més al què seria un immens gimnàs a l'aire lliure on, de respecte per l'entorn, n'hi ha ben poc.
Tot i que em costa entendre com es pot anar a practicar esport al medi natural sense gaudir-lo, els esquiadors i snowboarders només són, al cap i a la fi, usuaris del producte final. Em preocupa, sobretot, la inciativa i els seus responsables, que són qui, al capdavall, estan ocasionant els danys al territori. Un estudi fet per ESADE i la Universitat Pompeu Fabra conclou que, a les comarques de muntanya, per cada euro gastat en un forfet es poden arribar a generar fins a sis euros de despesa addicional directa. Però, fins quan això serà així? Quan de temps pot funcionar un model econòmic tan poc sostenible? Al meu entendre, això no és res més que una gestió econòmica i paisatgística a curt termini, és a dir, nefasta per l'entorn. I reaccionarem quan sigui massa tard.
Estem davant una iniciativa, la d'il·luminar les pistes en concret, que genera un impacte important en el medi. Tot això mentres la veïna Molina, estació pública, es vana d'actuar sota els estàndards de la ISO 14001, tenint en compte el consum elèctric, controlant la gestió de les aigües contaminades, de l'entorn natural... La mateixa Tossa (o el què és el mateix, l'agrupació de les dues pistes d'esquí sota el nom d'Alp 2.500) té dues cares: l'una, normalitzada i d'aparença ecofriendly. L'altra, privada i poc respectuosa. A la Generalitat li passa el mateix que a la muntanya i també se li desdobla el discurs, perquè mentre fomenta uns principis, permet els contraris. Només existeix una cosa omnipresent i és el cinisme dels que manen. De poc serveix "protegir" 66 km i fer els ulls clucs a la gestió dels 69 restants. Les capes freàtiques es comuniquen sota terra. El CO2 circula. Una legislació comuna i coherent de protecció del medi seria beneficiosa a llarg plaç pels habitants de l'entorn. O això, o acabarem amb res.
Vull que en el meu entorn les aberracions mediambientals no hi tinguin cabuda. No faré apologia de l'ús del frontal perquè sempre hi haurà algun forassenyat que no m'entendrà i es farà mal, però els meus ulls ho agraïrien, aquells vespres quan torno a casa, després d'haver gaudit d'unes sensacions que alguns, als que mai els saltaran els ploms, tenen la desgràcia de no entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada