L'ocell que ens roba les nous és un gamarús (potser).
Gent amb l'ego tant gran que per entrar al pàrquing necessiten fer-ho per la porta dels cotxes en comptes de fer-ho per la de les persones.
Odiar-se a un mateix. Vomitar com a remei contra aquest odi. Girar-se com un mitjó. Automàticament, ser una persona nova.
Gent amb l'ego tant gran que per entrar al pàrquing necessiten fer-ho per la porta dels cotxes en comptes de fer-ho per la de les persones.
Odiar-se a un mateix. Vomitar com a remei contra aquest odi. Girar-se com un mitjó. Automàticament, ser una persona nova.
Volia comprar-me unes vambes però no vaig trobar el meu número, i per tant ho vaig deixar córrer.
També volia unes botes de muntanya, quelcom per sortir del pas.
Com que deies que m'estimaves, et vaig donar la meva clau, demanan-te'n cura amb afany.
I, coses de la vida, jo ara no sé on és la clau, i tu encara no has sabut trobar el pany.
Com que deies que m'estimaves, et vaig donar la meva clau, demanan-te'n cura amb afany.
I, coses de la vida, jo ara no sé on és la clau, i tu encara no has sabut trobar el pany.
2 comentaris:
Marta, em fas enveja... sana, eh?
M'agrada molt això que escrius, no paris i publica-ho sempre pel feisbuc!!
Així ho farem, perquè d'idees en tinc massa comparat amb el temps que necessito per transformar-les en quelcom llegible... D'enveja res, home! Mil gràcies! :)
Publica un comentari a l'entrada