BENVINGUTS AL PARADÍS

Som tant afortunats! Som tant afortunats de tenir entre nosaltres qui, ardidament, ha sabut no caure en la banalitat de les modes i ha sigut capaç d'expressar d'una forma fidel a un mateix allò que el seu cos, ansiós creador d'art, li demana. Em plau enormement poder parlar de qui virtuosament, amb un bon gust admirable i una educació exquisida, mescla sardanes, mètal, havaneres, clàssica i un etcètera tant extens que a una humil servidora se li fa difícil de detallar amb la precisió de la qual ells, els grans Obeses, són meritoris.

Bé, no ens sufoquem i parlem-ne amb calma. Obeses no és un grup normal. De fet, m'atreviria a dir que no és ni un grup: Obeses és tot un univers. Un univers atemporal, un espai a recer de la realitat, un oasi per a tots aquells que no estem segurs d'haver nascut al segle que ens tocava viure. Un món oníric, surrealista, èpic i totalment esbojarrat, carregat d'autoironia, d'humor desbordat, extrem. No hi ha terme mig: o hi entres, o et quedes fora. A mi m'han ben convençut per quedar-m'hi a viure.

D'entrada, només per atrevir-se amb Bohemian Rhapsody en directe ja es mereixen tot el meu respecte. Si a sobre aquesta és la única versió que fan en un concert i superen aquesta prova, no gens menyspreable, amb escreix, ja són per mi dignes de reverència. Però això no és tot, perquè després són capaços d'extasiar-te amb la potent peça d'Espriu "El meu poble i jo", reafirmant el seu caràcter patriòtic, sensible i heroic. I és que la seva imaginació els duu a experimentar tant àmpliament que encara no sé si comparar-los amb Queen o si, per contra, em recorden més a la Trinca o a la banda sonora d'un film al més pur estil Tim Burton. Es pot ben dir, per tant, amb tota tranquil·litat, que han creat una marca pròpia.

La fama d'Obeses va nàixer arran de l'APM per motius evidents, sí, però això no els feia justícia a nivell musical. El temps, l'esforç i la sort van fent que mica en mica es vagin situant al lloc on els pertoca d'acord amb el seu també evident i envejable domini musical. Uns artistes nats, uns bons animals. Això sí, animals sempre educats, tots uns cavallers en ple segle XXI.

Perquè hi ha (els) Obeses? Segurament no hi ha més explicació que la que ells mateixos prediquen i jo també subscric: simplement, perquè feien falta per mil motius. Il·lustríssims Arnau T. I, Arnau B., Maiol i Jaume: gràcies infinites per obrir-nos les portes del vostre paradís.