EL REDISSENY

No m’agraden les notícies pessimistes. D’entrada, perquè es mostren tenyides d’una subjectivitat amb certa malícia. Per altra banda, és evident que no són plaents: a qui li agraden les males notícies?

Els informatius, però, van plens d’explicacions d’aquesta índole, i de la manera que ho anuncien sembla que ningú es pugui lliurar d’aquesta plaga moderna anomenada crisi. No és per menys, els estralls són mundials. Però tot i així semblem entestats en creure’ns-ho, com si per força tothom fos víctima sense escapatòria possible. I això no és cert. Existeix un antídot contra tanta dissort i, per tant, també casos d’èxit. El nostre cervell ha de treballar avui en dia en condicions d’estrès i és així, forçat a innovar i buscar solucions que en una situació estable s’haurien considerat excèntriques, que hem d’activar la creativitat, l’eina que ens ha de guiar en un nou futur sense crisi.

Hi ha empreses que davant la pèrdua de clients ocasionada per les circumstàncies s’han vist obligades a orientar els seus serveis a un nou mercat per seguir vives i no prescindir del seu personal. N’hi ha d’altres que han canviat la seva producció, oferint ara productes totalment nous i innovadors. I no hi ha un exemple, ni dos, d’aquests casos. N’hi ha més. La clau, en tot, està en el re-disseny, en pensar i oferir allò que no s’oferia abans. En ser diferents, d’una manera o altra.

Per tot plegat em nego a generalitzar i creure que la crisi és arreu. Hi és, evidentment, però no vull pensar que les coses són o blanc o negre. Prefereixo prendre exemple de tots aquells que s’han posat a treballar al garatge i ara exporten a l’altra banda del món. M’anima fixar-me en aquell empresari que va contractar especialistes de tots els camps per canviar el producte que ja no tenia sortida al mercat i que ara és un cas d’èxit en el seu nínxol de mercat. De tots aquests exemples m’entusiasma el fet que la clau de la seva supervivència hagi sigut la creativitat, una eina la qual en una etapa estable és impensable fer servir, titllant de boig qui la maneja “sense necessitat”. Una eina que només sorgeix en temps de crisi, i només dels cervells d’alguns que, gràcies a aquest fet, són exemplars emprenedors.