dimecres, 20 d’abril del 2011

AMENAÇA

Uns quants voltors setgen el meu camí mentre jo avanço. Apareixen sempre quan vaig sola i em sobrevolen fent cercles. El meu sender fa pujada, i en poca estona he guanyat alçada i són ells que es troben sota els meus peus, a un tir de pedra. És llavors quan me'ls miro i em semblen ridículs, insignificants.

2 comentaris:

darkverzight ha dit...

De vegades aquests voltors adquireixen formes molt diverses. I de vegades costa superar la seva alçada. Però, sens dubte, la sensació de dominar aquests fantasmes no té preu.

Una abraçada,

oriol ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.