NACIONALISMES

Penso sovint en tot allò que em vas explicar. Cada vegada que es parla de nacionalismes em venen al cap les teves paraules. Intento imaginar el soroll de les bales creuant la badia, tu en una banda de la frontera, ells a l'altra. En les pallisses al sortir de l'escola, disputes que no entenies perquè eres massa petit i no creies encara en la maldat del món. En la tristesa d'haver d'emigrar per evitar aquest horror diari. Pel fet de nàixer on vas nàixer et vas trobar enmig de la guerra, i aquells temps no et van tractar amb compassió.

Des de llavors em miro amb cert recel les banderes. Mai negaré l'amor per la meva terra, però si el sento és perquè ella m'ha nodrit amb la seva cultura, que ara és part de mi. Qui no estima la seva mare? I com que de mare i de terra tothom té la seva, no hi entenc d'imposicions i bales per forçar sentiments, i menys quan aquests emanen d'una forma tant natural. No etenc perquè cal posar colors a la naturalitat. No vaig triar on nàixer com tampoc ho vas fer tu.

Aquí, fa dies que només es parla de les urnes. No obstant, el món segueix girant, i quan vaig a la fàbrica, trobo jaient a la vorera els treballadors de la nau veïna. No tenen on reposar i ho han de fer al carrer, malgrat el fred i la pluja que cada dia es van fent més intensos al acostar-se l'hivern. Si és cert, com deia Weber, que l'Estat té el monopoli de la violència (i aquesta imatge és violència), els mitjans tenen en gran mesura el de la distracció. Tenim feina.

Disposem d'unes eines precàries, però per ara no tenim res més. Ahir les vaig emprar com crec que també hauries fet tu si n'haguessis tingut oportunitat. I ho vaig fer per les injustícies que has viscut i per les que veiem cada dia, cadascú al seu món. Malgrat cada dia costi més opinar, de moment el meu és un poble pacífic. Tot i això, treballariem més a prop els uns dels altres si tots omplissim de flors, i no de banderes, els balcons. Si algun dia perdem el respecte envers els que pensen diferent, jo seguiré treballant pel món que crec millor. Si hem d'arribar a aquests extrems, que es quedin uns altres les barres, que jo vull l'estel.