dijous, 23 d’agost de 2012

TOTES LES MANERES POSSIBLES PER ENTENDRE'NS


La gent del nord té els ulls clars per contraposició amb els seus cels tempestuosos. Uns cels agitats i uns ulls que transmeten la calma del seu tracte i recorden les gèlides temperatures dels seus mars. La gent del nord té la pell blanca, boirosa. Sembla que a través de la seva pell es puguin transparentar tots els seus secrets. Deu ser per la cristal·linitat dels seus cossos que tots ells s'expressen.

El moment en què un clima auster et regala l'oportunitat de torrar-te al sol com un llangardaix (o salamandra, potser seria més escaient) és deliciós i d'obligada compartició. Amb una pinta a la mà, en una imitació maldestrement folklòrica de qualsevol bar andalús, amb una rauxa postissa absolutament graciosa i una obertura total vers les altres cultures. En moments com aquest el cos es relaxa i cal poc més que la voluntat d'entreobrir els llavis perquè la conversa flueixi, eficient. Mesclant idiomes i gesticulacions, coneixements i coincidències, accents d'altra part de món. Expressant de totes les manres possibles les ganes de saber com és el teu dia a dia habitual, a casa teva, enmig dels boscos, de la gran ciutat o potser a l'estepa siberiana.

És curiós veure com som capaços d'espavilar-nos quan les paraules es mesclen i no acaben de ser precises, o bé, per prematures, no acaben d'anar més enllà del cervell. És curiós com la natura, sàvia, se les enginya per mostrar les pulsions més enllà de tota possible barrera idiomàtica. Per això és bonic saber que quan les paraules s'entrebanquen i no brollen prou seguides és possible parlar molt més pels ulls i per la pell que per la boca. Davant l'ànisa de no poder-te expressar, alleuja saber que hi ha idiomes universals i idiomes inventats que també funcionen.

No tinc temps per aprendre tots els idiomes del món i per això en alguns moments he d'atànye'm forçosament al llenguatge universal del cos. Celebro en aquests casos que converses que començen amb quatre frases curtes vocalitzant somnis puguin seguir esdevenint-se mudes però igualment riques, fetes d'esperes, somriures, propostes, companyia i llambregades.