Mica en mica vas endavant. No saps ben bé els motius, els perquès. Tot t'hi empeny, és llei de vida. Mires al voltant i no hi ha res que et sostenti. T'has aixecat sola. I així és com has de seguir el teu camí, així és com has de començar la cerca d'aquest nou món que et comprengui i t'embolcalli les nits fredes de cada hivern que ha de venir. Has crescut alguns mil·límetres, i amb això n'has de tenir prou: alça el cap i mira amunt, encara que no et sentis orgullosa de tots i cadascun dels teus actes. Intenta redreçar les teves passes constantment i prepara't pel moment en què podràs dir que has vençut.
Sona: Assetjat per l'immens buit, Titot i David Rosell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada