ALTERNATIVES

normal

1 1 adj. [LC] D’acord amb una norma establerta, que no se’n desvia. Les despeses normals.

1 2 adj. [LC] Que no se separa del seu estat natural, del seu curs natural. El cicle normal de les estacions: l’hivern segueix la tardor i aquesta ve després de l’estiu.

1 3 adj. [LC] Que és conforme al tipus més freqüent, com d’ordinari. Les activitats normals d’una escola.

Hi ha paraules tant subjectives que no té sentit que les trobem al diccionari. Qui i què és normal? Allò associat a la majoria? Si és així, basem una definició en un mer percentatge, simplificant les sensacions i els punts de vista implicats. El què està clar és que allò no etiquetat com a normal incomoda i ens trasllada, durant els moments que dura l'estímul, fora del nostre cercle de confort. Deixem-nos provocar i assagem l'art oblidat de la sorpresa...

Obeses va començar com un grup especial. Els desmarcaven de la resta unes lletres entre solemnes, gamberres i estrafalàries, acompanyades d'una gran varietat d'estils musicals. Encara ho són, d'especials, perquè en cap moment han deixat de banda la seva personalitat. Però des que TV3 els ha convertit en els seus nens mimats, han perdut la capacitat de sorprendre. Ara el públic canta els seus disbarats com qui canta el Bon dia. Ningú els hi riu les gràcies. No ens immutem ja davant la crítica agressiva que ells fan de la música de fàcil consum. Semblem no entendre-la des que, dia per altre, els sentim de fons mentre fem el sopar.

Pauls Planet és el documental que es va realitzar sobre Paul Fuster quan aquest va recórrer el país de punta a punta amb bicicleta i fent parada cada dia a una població diferent, on oferia la seva música. Ell mateix carregava amb tot l'equip a la seva bicicleta. No entén perquè no pot exercir la seva professió (una com una altra) més d'un o, com a molt, dos dies a la setmana. Més enllà del personatge, el documental pretén explicar-nos les seves idees i és quan veiem que són absolutament sinceres i  concorden al cent per cent amb la seva forma de fer música, tossuda i lògica. Tot i així, poca gent sap actuar d'una forma tant coherent. I el raro és ell.

No s'hauria de perdre la oportunitat de veure el film Els bons homes van en burro. Però no ens quedem només amb la seva deleitant fotografia. Els tres protagonistes es desplaçen (aquest cop amb burro) pel territori recollint queixes i desitjos dels seus habitants per dur-les posteriorment al Parlament Europeu. Es tracta d'un baròmetre de l'estat d'ànim de la població, una protesta pacífica, propera amb el poble, fins i tot simpàtica si és que aquest adjectiu pot descriure una acció d'aquest tipus. Com qui no vol la cosa fan denúncia. Una forma diferent de queixa, que no per això menys vàlida.

Que haguem inventat la paraula normalitat i que, a més, la fem servir d'una forma tant banal i superficial com ho són totes les etiquetes, només pot voler dir una cosa: que som, per naturalesa, tancats de mires. Obrir els ulls només depèn de nosaltres mateixos. La sinceritat, moltes vegades, es troba en la diferència.