Avui, tots els que, bo i exercint el seu deure professional, han parlat a les respectives comunitats d'un nen que nasqué mil·lenis ençà en el sí d'una família despiatadament pobra i dissortada, també han celebrat el Nadal. Lògicament, ja que és per aquesta part de la societat que el dia d'avui figura en roig a l'actual calendari.
Una part d'aquests insignes personatges hauran oblidat, tant bon punt han abandonat el temple, el seu sermó descarnadament cínic en el qual han remarcat la pobresa i humilitat de la família que avui ens ocupa per abocar-se de ple al què ells diuen pecat. Buits de remordiments, i com si la dissort fos cosa de temps pretèrits, un cop al seu palauet i acomodats en llurs poltrones, els seus paladars hauran copsat els matisos dels millors vins, la seves llengües hauran assaborit la dolçor de mil exquisideses i les seves freixures hauran experimentat un increment en el ja de per sí abundant contingut greixós.
Mentrestant, el seu cervell, radicalment erm de tota consideració, brutalment àrid de qualsevol signe de coherència (i això és el què m'exaspera), s'anava desinflant, mica en mica, com una bufeta, desfent-se d'un discurs que no val per a tots i que, essent francs, resulta incòmode.
Ells, si avui s'han ennuegat amb la seva metzinosa abundància, poc els trobarem en falta. A la resta: bones festes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada