dijous, 29 de desembre del 2011

CAPVESPRE

El cel es va tacant dramàticament de fúcsies, rosats i blaus pastel més enllà de les rústiques teulades que m'impedeixen de veure l'horitzó sencer. Lentament, d'una xemeneia propera se n'escapa un núvol grisós que dóna moviment a l'espectacle. M'incomoda. Això em recorda que el temps va passant i jo no estic fent res. El capvespre, lànguid, esmorteeix les hores. Ah, quin malbaratament de dramatisme cursi, tanta serenitat i pesantor! Sens dubte, el crepuscle és el pitjor moment del dia, el que, de dolç, embafa. El de totes les preguntes incisives. 

La nit serà millor, em dic per no desesperar-me. La nit serà millor...