Som néts de la guerra, fills de la dictadura i germans de la crisi. No ens podem queixar: carreguem a les espatlles anys d'experiència per afrontar-ho tot. Naveguem a la deriva, perduts entre falses promeses de futur i un present gens encoratjador, amb les il·lusions delmades a base d'incompetència. Però ens en sortirem. La sang ens bull.
Som la generació de la por. La de les conseqüències nefastes, la dels peròs, dels consells conservadors, la de les mentides als telenotícies. Ens volen estàtics, reticents al canvi per si un cas és pitjor. Volen que sobrevisquem en comptes de voler-nos vius. Els somnis estan prohibits en aquests temps que corren.
Som la generació incompresa. La generació de la qual s'espera que sacrifiqui la felicitat pel sou, sigui quin sigui, vingui d'on vingui. La que és rebutjada si per principis diu no a una oportunitat, titllada de desagraïda si aspira a quelcom més que vuit hores al dia d'una feina que no fa sentir útil. Perquè el sistema diu que felicitat és un cotxe car i hores extres, però això no s'especifica en cap clàusula de cap contracte. I a nosaltres, els estereotips ens importen poc. El sistema no ens mana, i somriure és la millor manera de plantar-li cara.
Som la generació desaprofitada. La inversió perduda, la dels coneixements desats en un calaix. El govern ens subvenciona els estudis i després, benevolent, paternalista, ens aconsella emigrar si volem viure d'allò que sempre havíem somniat. Marxa o queda't en aquestes arenes movedisses que hem creat.
Tot plegat ens ha fet aprendre que la vida no té cabuda a dues pàgines de currículum. I és per això que, malgrat tot, som. Exigents i inconformistes. Malgrat no els hi interessi, tenim coneixements i tenim principis. El saber ens l'han donat ells, la moral les circumstàncies. I no dubtarem en fer-los servir: són la nostra única arma.
Som la generació de la por. La de les conseqüències nefastes, la dels peròs, dels consells conservadors, la de les mentides als telenotícies. Ens volen estàtics, reticents al canvi per si un cas és pitjor. Volen que sobrevisquem en comptes de voler-nos vius. Els somnis estan prohibits en aquests temps que corren.
Som la generació incompresa. La generació de la qual s'espera que sacrifiqui la felicitat pel sou, sigui quin sigui, vingui d'on vingui. La que és rebutjada si per principis diu no a una oportunitat, titllada de desagraïda si aspira a quelcom més que vuit hores al dia d'una feina que no fa sentir útil. Perquè el sistema diu que felicitat és un cotxe car i hores extres, però això no s'especifica en cap clàusula de cap contracte. I a nosaltres, els estereotips ens importen poc. El sistema no ens mana, i somriure és la millor manera de plantar-li cara.
Som la generació desaprofitada. La inversió perduda, la dels coneixements desats en un calaix. El govern ens subvenciona els estudis i després, benevolent, paternalista, ens aconsella emigrar si volem viure d'allò que sempre havíem somniat. Marxa o queda't en aquestes arenes movedisses que hem creat.
Tot plegat ens ha fet aprendre que la vida no té cabuda a dues pàgines de currículum. I és per això que, malgrat tot, som. Exigents i inconformistes. Malgrat no els hi interessi, tenim coneixements i tenim principis. El saber ens l'han donat ells, la moral les circumstàncies. I no dubtarem en fer-los servir: són la nostra única arma.
"Advertising has us chasing cars and clothes, working jobs we
hate so we can buy shit we don't need. We're the middle children of
history, man. No purpose or place. We have no Great War. No Great
Depression. Our great war is a spiritual war. Our great depression is
our lives. We've all been raised on television to believe that one day
we'd all be millionaires, and movie gods, and rock stars, but we won't. And we're slowly learning that fact. And we're very, very pissed off." Fight club.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada