ELEMENTS

Tu (la neu), ets qui va davant i s'engarrista.
Només et sé el gràcil lliscar d'equilibrista.

I un somriure, caliu que emanes.

Vens amb el fred i t'instal·les.

I és llavors que el vent m'empeny,
el vent em tomba,
el vent em gira,
el vent em fa fer tombarelles i m'atia,
el vent em fa mirar-te als ulls i demanar-te
com és, que has vingut a torbar-me.

I tu (la neu), ets calma.
i mica en mica et fons,
fins a quedar-te en res,
fins a quedar-te en tot. 

I així em respons.

De cop, no sé on trobar-te:

ets enlloc i ets pertot.
Tu (la neu), ja ets aigua.