3. L'anada i la tornada d'una visita, vitals com la visita mateixa,
païnt l'essència d'algú encara present tot i que d'una altra forma.
Tenir la naturalitat suficient per anul·lar una trobada (sortir de casa, recórrer uns pocs metres i ficar-se al bar) perquè plou és el què més detesto de les nostres arrels mediterrànies.
Descansar, i fer-ho tant que descansis fins i tot de ser persona, per ser vegetal durant unes hores.
L'home del temps no vol mullar-se i li costa dir que plourà.
Guardaré en flascons les llàgrimes que em féu vessar tots i cada un de vosaltres, per repartir-vos-els quan em tragueu definitivament de polleguera. Us pertanyen, petits diables.
De tant en tant tinc miratges olfactius i sento olors de qui no es troba present. Agraïria tenir esfínters nassals per superar aquests instants de pànic.
Tenir la naturalitat suficient per anul·lar una trobada (sortir de casa, recórrer uns pocs metres i ficar-se al bar) perquè plou és el què més detesto de les nostres arrels mediterrànies.
Descansar, i fer-ho tant que descansis fins i tot de ser persona, per ser vegetal durant unes hores.
L'home del temps no vol mullar-se i li costa dir que plourà.
Guardaré en flascons les llàgrimes que em féu vessar tots i cada un de vosaltres, per repartir-vos-els quan em tragueu definitivament de polleguera. Us pertanyen, petits diables.
De tant en tant tinc miratges olfactius i sento olors de qui no es troba present. Agraïria tenir esfínters nassals per superar aquests instants de pànic.
7. Dos dies consecutius somnio quelcom que l'endemà, per sorpresa meva, esdevé realitat. Al tercer dia somnio amb monstres. Lluny de creure que he establert dos cops una relació falsa entre fet oníric i real, crec en l'improbable bo i sabent que en el transcurs del dia veuré monstres. M'ho prenc amb calma.
15. Totes sóm una mica com Irene Adler quan comet errors. A totes ens agradaria tenir el què té ella quan no ho fa.
16. Moments femeninament anguniosos al veure passar el temps estúpidament mentre s'asseca l'esmalt de les ungles. És l'exemple més clar de desesperació quotidiana que conec.
17. Guarres no, guerres. Les dones sóm guerra i ens hi va una vocal. Per això sempre anem cansades i ens eixuguem els fronts. Fronts, que en tenim molts d'oberts. Ens hi va un plural.
Al tren tothom llegeix. Com que m'agrada dur la contrària, jo escric.
Sé el què val la pena. Estimar-te. Vas posar un preu massa alt al dolor.
Em vas donar un cop de mà i no vaig saber obrir els ulls, ficant-me de peus a la galleda. Ara vull viure la realitat i estenc les ales.
18. Voldria haver nascut home però afortunadament vaig fer-ho essent dona.
20. Si bé diuen allò de que és millor tenir que penedir, què és millor, tenir el cap buit o tenir el cap ple de pardals?
Vàrem discutir envà. Semblava que hi hagués una paret entre nosaltres.
24. Et conec més del què recordo.
Visc la vida atòmicament: no és que sigui lenta, és que ho analitzo tot àtom a àtom.
30. Devia deixar de fumar sense adonar-me'n, abans de posar-m'hi. O això o no m'explico perquè ho trobo a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada